Les dones a les empreses de vapor de Gràcia

En Llorenç Genescà ens guia a través de la història industrial de Gràcia, un barri que, tot i els seus orígens agrícoles i la seva baixa densitat de població a finals del segle XIX, es va transformar amb l’arribada de les fàbriques de vapor. A partir de la dècada del 1830, Gràcia es va convertir en pionera a tot l’Estat, sent el primer lloc a mecanitzar els seus telers amb aquesta tecnologia. Entre les fàbriques més emblemàtiques d’aquella època hi trobem el Vapor Vilaregut i el Vapor Vell.

Un element icònic que ens transporta a aquella etapa és la xemeneia del segle XIX que encara avui s’alça a la plaça del Poble Romaní, al cor històric de Gràcia. Aquesta xemeneia, l’única que es conserva al districte, és un testimoni mut però eloqüent del protagonisme industrial que va viure la Vila en aquells anys.

La xemeneia pertanyia a la fàbrica tèxtil Vapor Puigmartí, inaugurada el 1841 a la zona de la Travessera de Gràcia, entre els carrers Torrent de l’Olla i Torrent d’en Vidalet. Popularment coneguda com el Vapor Nou, aquesta fàbrica va ser la segona que es va establir a Gràcia, després del Vapor Vilaregut, situat al carrer del Perill amb Torrent de l’Olla i conegut com el Vapor Vell.

A l’entorn del Vapor Puigmartí, es van construir nombrosos habitatges per als obrers i es van urbanitzar carrers que avui dia encara conserven noms com Llibertat, Progrés i Fraternitat. Aquests noms són un reflex de l’esperit de l’època, que reivindicava els valors socials i la millora de les condicions de vida, oferint habitatges prop del lloc de feina per a la classe treballadora.

Amb aquesta transformació, Gràcia va esdevenir un referent industrial, marcant el començament d’una nova etapa de desenvolupament urbà i social que encara perdura en la memòria del barri.